Salvador Jàfer i Sanxis
Salvador Jàfer i Sanxis nasqué al Ràfol de Salem (la Vall d'Albaida) el 31 de gener del 1954.
Es llicencià en Filologia Moderna: Francesa i Italiana, i d’aleshores ha maldat per sobreviure com a docent de Filologia Catalana. Fins a la seua jubilació, a l’Escola Oficial d’Idiomes de València. Ha intentat doctorar-se en poesia satírica valenciana del XV i del XVI, però altres urgències l’han reclamat, i el treball ha quedat a mitjan fer.
El seu tribut a la literatura catalana, el començà a pagar amb la famosa i ja llunyana antologia de poesia valenciana Carn Fresca (1974), L’esmorteïda estela de la platja (1975) i Lívius Diamant (1975). Després, un llarg silenci fins a Els caçadors salvatges (1984). La seua producció poemàtica està recollida en el volum Produccions Ansietat (1988). Ha traduït textos poètics de Pier Paolo Pasolini, Henri Michaux, Dino Campana, Fernando Pessoa, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Wallace Stevens, Guido Cavalcanti.
