Francesc Parcerisas
Poeta, traductor i crític. Doctor en Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998) i professor emèrit de la Facultat de Traducció de la UAB, de la qual ha estat degà. Ha estat professor convidat a les universitats de Beijing (2011) i Chicago (2015). Parcerisas va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i director de la Institució de les Lletres Catalanes, de la qual posteriorment fou elegit degà. La seua poesia ha estat traduïda a diverses llengües (anglès, castellà, francès, italià, hongarès, portuguès, romanès...).
Ha publicat poesia, assaig i prop d’un centenar de traduccions de l’anglès, francès i italià, entre les que destaquen autors com Ezra Pound, T. S. Eliot, Seamus Heaney, Bertrand Russell, Dylan Thomas, J.R.R. Tolkien, Doris Lessing, M. McLuhan, Henri Michaux, Arthur Rimbaud, Cesare Pavese... Va publicar el seu primer llibre de poesia, Vint poemes civils, el 1966. A continuació, Homes que es banyen (1970), Discurs sobre les matèries terrestres (1972), Latituds dels cavalls (1974), Dues suites (1976), L’edat d’or (1983), Triomf del present: Obra poètica (1965-1983) (1991), Focs d’octubre (1992), Natura morta amb nens (2000), Dos dies més de sud (2006), Seixanta-un poemes (2014) i Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic (1977-1978), amb Antoni Marí (2019). És autor també dels dietaris La primavera a Pequín (2013, premi Llibreter), Un estiu (2018), La tardor em sobta (2022); i d’articles i llibres sobre crítica i traducció: L’objecte immediat, El placer de la lectura (amb Anna Aguilar-Amat), Cent anys de traducció al català (amb Montserrat Bacardí i Joan Fontcuberta), Traducció, edició, ideologia i Sense mans: metàfores i papers sobre la traducció (premi d’assaig Josep Palau i Fabre, 2013). L’any 2016 es va publicar l’epistolari Jordi Arbonés/Francesc Parcerisas i el 2020, un extens epistolari amb les cartes intercanviades durant més de cinquanta anys amb Josep Miquel Sobrer.
Ha estat guardonat amb els premis Carles Riba (1966), Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2015) i Jaume Fuster de l’AELC (2018). Ha participat en diversos llibres d’artista amb el pintor E. Arranz-Bravo i, fruit de la relació entre tots dos, la fundació Arranz-Bravo va organitzar el 2020 l’exposició Arranz-Bravo/Francesc Parcerisas.
