Feliu Formosa
Actor i director escènic dins l’anomenat Teatre Independent. Professor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1975-2000) i de la Universitat de Heidelberg (1959-60). Des del 1962, traductor de l’alemany al català i al castellà, amb més d’un centenar d’obres publicades (teatre, assaig, novel·la i molta poesia), amb una atenció particular a l’obra de Bertolt Brecht. Des del 1972, s’inicia com a poeta amb el llibre Albes breus a les mans. El segueixen diversos libres reunits el 2004 a Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Però la seua producció poètica no s’atura ací: Centre de brevetat (2006), Núvols d’acer (2008). El 2018 publica la tria personal Papallona de l’ombra i el 2023, el darrer poemari individual, fins al moment: El temps sofert. L’any 2010, el CEIC Alfons el Vell de Gandia li dedica l’anual Homenatge a la paraula i en publica per a l’ocasió el volum antològic titulat Tot el temps que ens hem buscat.
És important ressenyar també la seua obra dietarística, amb El present vulnerable (1979) i A contratemps (2005); i els llibres de memòries El somriure a l’atzar (2005), Sala de miralls (2013) i Sense nostàlgia (2015).
Els seus assaigs sobre literatura, teatre i traducció són reunits al llibre El gest i la paraula (2017). Ha rebut, entre altres reconeixements, el Premi Carles Riba de poesia (1977), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Nacional de Traducció del Ministerio de Cultura (1994), el Premi d’Honor de l’Institut del Teatre (1998), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005), el Premi Friedrich-Gundolf-Preis de l’Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Literatura per la difusió de la cultura alemanya a l’estranger (2011), o el del PEN català per la traducció de l’obra Als estatges de la mort, de Nelly Sachs (2022). Ha rebut la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012) i el Premi d’Honor Ciutat d’Igualada (2023).
Fotografia: Arxiu AELC
