Professor de valencià a secundària. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València amb la tesiLa poesia catalana dels anys setanta al País Valencià. El primer Joan Navarro (1973-1989) (consultable al Roderic de la UV). Ha escrit els pròlegs de 40 anys de grills esmolen ganivets a trenc de por de Joan Navarro i L’esmorteïda estela de la platja de Salvador Jàfer (Ca Revolta, 2014), de L’esmorteïda estela de la platja de Salvador Jàfer (3i4, 2014) i d’Estocolm de Josep Vicent (autor-editor, 2017). Ha ressenyat llibres a les revistes El Temps, Caplletra, Núvol i sobretot Caràcters. Ha presentat en viu novetats de Joan Navarro, Josep Vicent, Josep Manel Esteve i Jordi Colonques.
Com a poeta practica el joc de paraules. Ha publicat textos en Saforíssims, al catàleg Bio(s) de l’enyorat Evarist Navarro i en les antologies Poetes d’ara en homenatge a Ausiàs March (Qasida/ UV, 1997), 62 poemes per l’Ovidi (Brosquil, 2008) i Tibar l’arc (TriaLlibres, 2012). Participà en les difuntes revistes saforencovalencianes Albadís i Òxid, en la també difunta Mà d’obra i en l’electrònica i viva SèrieAlfa. Ha publicat els següents poemaris: Ara és de(mà) (Ajuntament de Mislata, 2000, premi local) i A plec dispers (Edicions 96, 2008).
